Introducció

Hola! Som 5 estudiants del grau d’Educació Infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Marina, la Irene, la Maria, l'Aina i la Carla. Fa temps una de les companyes va explicar un fet transcendental que havia observat al llarg de les seves últimes pràctiques de la carrera. A partir d’aquesta situació, ens vam plantejar preparar una formació que hi donés resposta i pogués esdevenir un recurs més per a totes les mestres.

Així doncs, la realitat de la qual partim és la següent: dues de les membres del grup de treball estan de pràctiques en una escola bressol al barri de Pubilla Cases de l’Hospitalet del Llobregat, l’EBM La Casa del Molí. És imprescindible contextualitzar l’escola, ja que es troba en un barri caracteritzat per un alt percentatge de població nascuda a l’estranger, concretament un 48,5%. La majoria d’aquestes famílies provenen del Marroc, Bolívia, Hondures, Pakistan, Equador, República Dominicana, Perú, Índia i Colòmbia.

En una de les seves estances d’I2 (de 2 a 3 anys), hi ha un infant d’origen africà el qual els seus pares encara no dominen el català ni el castellà. L’anglès és la llengua que dominen i que acostumen a utilitzar en el context familiar. La mare és qui normalment duu el nen a l’escola, és a dir, la persona que l’acompanya en les entrades calmades i sortides. Cal explicar que el centre educatiu valora significativament aquestes estones de comiat i retrobada amb les famílies, ja que és quan hi ha un intercanvi d’informació amb la mestra tutora i la resta d’educadores, fomentant així la relació entre els dos agents de socialització.

Posant el focus en la situació, la relació d’aquesta família amb la docent referent és complicada. Sembla que la mare mostra poc interès en les converses i encara no comprèn el català, la llengua vehicular, ni cap altra llengua propera. Alhora, la mestra no té coneixements lingüístics d’anglès i no sap com comunicar-s’hi, cosa que li genera frustració. A més, no acostuma a participar en les activitats que ofereix l’escola adreçades a les famílies.  A vegades, l’educadora de l’estança del costat l’ajuda, però no sempre està disponible perquè ha de fer-se càrrec del seu grup classe. Recollint el més important, la comunicació esdevé impossible i l’infant no pot desenvolupar el paper de mediador ni traductor a causa del fet que les seves habilitats lingüístiques estan en construcció. La docent es troba davant d’un repte relacionat amb la diversitat i mediació lingüística el qual ha de fer front.